A l’antic Egipte els faraons castigaven tots aquells qui ferien els cucs de terra que produien humus.

Aristòtil descrivia els cucs de terra com els “budells” de la terra. No hi hauria aliments agrícoles ni agricultura sostenible si els cucs de terra no haguessin remogut el sòl mil.lers d’anys abans de la invenció de l’arada.

Charles Darwin va escriure en el seu últim llibre “La formació de la terra vegetal per acció dels cucs” l’any 1881. Va calcular que 7 tones de terra seca per Ha passen cada any pels budells dels cucs, que aporten potassi a la superfície, fosfat al subsòl i afegeixen a la terra productes nitrogenats del seu metabolisme.

Als anys 80 es va començar a comercialitzar a Espanya l’humus barrejat amb femta deshidratada. Aquesta forma fraudulenta d’humus cremava les plantes, i això va frenar-ne la seva utilització.