El gerani és una planta d´origen subtropical procedent de les zones càlides i seques de Sud-àfrica. Els primers geranis que van arribar a Espanya (any 1.700), van rebre el nom de Geranium, però el 1.789 el botànic Charles-Louis L´Hertier de Brutelle els va classificar com a pelargonis. No obstant això, la denominació popular continua sent gerani.

Aquells primers geranis portats des de Coplan (Sud-àfrica), eren silvestres i tenien unes flors més petites que les que coneixem actualment.
Els geranis que tenim als balcons, terrasses i jardins ens agraden acolorits i ufanosos.
Per aconseguir que tinguin una bona salut es necessita una bona terra. Un sòl ben adobat es torna esponjós i reté l´humitat.

L´humus, un adob orgànic procedent de la digestió del cuc de terra, és el més eficaç dels adobs. Millora la salut i l’aspecte dels geranis, és 100% biológic i no provoca mai problemes de cremades, ni tan sols en cas de sobredosificació.

El nostre Humus Vermicuc du a terme en el sòl una acció BIODINÀMICA que permet la recuperació de substàncies nutritives recloses en el sòl i n’elimina els elements contaminants.

Afavoreix la presència de bacteris i altres organismes que completen el cicle de descomposició de la matèria orgànica i hi aporta més nutrients: potassi, fosfat i productes nitrogenats. A més, l´humus conté enzims i auxines (àcid humic i àcid fúlvic), substancies fitoestimulants que actuen potenciant la flora microbiana del sol (2,4 billons de colònies/ gr).

L´humus actua com un catalizador indispensable que permet que el vegetal pugui assimilar tots els humats (macroelements i microelements).

- El nitrogen (N) és principal nutrient del gerani, n’estimula el creixement i li proporciona un fullatge verd intens.
- El fòsfor (P) n’afavoreix l’arrelament i la floració
- El potassi (K) en reforça la resistència contra els paràsits i les malalties.

L´humus de cuc de terra és neutre i crea un medi desfavorable per a la proliferación de paràsits