Quan
un sòl és fèrtil quasi no
requereix adob, però per tal d’obtenir
una collita generosa any rere any sí que
cal adobar-lo, ja que les plantes n’extreuen
els nutrients que necesiten per créixer,
i això empobreix el sòl.
Una terra ben adobada es torna
esponjosa, reté la humitat i precisa poc
esforç per a ser treballada.
Les plantes n’agafen els components bàsics
per a la seva nutrició: carboni, nitrogen,
oxigen, a més d’altres bioelements.
A la natura, aquests elements es recuperen amb
la descomposició de la matèria orgànica
vegetal i animal, però en el cas del cultiu
s´hi han d’afegir.
Els adobs poden ser orgànics
o inorgànics.
L´adob natural més
antic són els excrements de ratpenats i
d´aus marines assecats al sol, l´anomenat
guano.
El vermicompost és l’adob
orgànic provinent de la digestió
del cuc de terra a partir de matèria orgànica.
|